Freixe de flor com a emblema (*)
(*) Juan Uriol Batuecas, vicedegà del Col·legi d’Enginyers de Monts de la Comunitat Valenciana. Article publicat a Levante-EMV el 31. 01.2013
Una volta més
celebrem el dia 31 de gener el Dia de l’Arbre de la Comunitat Valenciana, 23
anys després de la seua creació per Decret del Consell de la Generalitat.
L’esperit d’aquest
decret no era més que recordar la importància de l’arbre a la nostra societat i
fer campanyes de plantacions a la nostra terra en una època de l’any bona per a
això, ja que fa fred, el sòl té saó i per això hi ha més probabilitat que
sobrevisquen els plantons a la muntanya.
Com sempre hi
haurà un acte institucional del Consell i els ajuntaments, en el qual els
nostres representants tractaran de recordar que els arbres són part de la
nostra existència que ens donen molts recursos materials com la fusta, fruits i
llenya, i molts més beneficis ambientals com l’aigua, la defensa contra les
inundacions, la producció d’oxigen o l’absorció d’anhídrid carbònic (CO2).
En Joaquín de la
Croix y Vidal, en la seua obra premiada al 1800 per la Societat d’Amic dels
País de València i anomenada Indicació de les forests del Regne de
València, classe, qualitat, ús i abundància o escassetat de les seues fustes,
rius i carreteres que faciliten la seua extracció, causes de la decadència dels
boscos d'aquest regne, mitjans d'evitar-la i d'assegurar la seua permanència”;
ens deia que “La fecunditat de la terra depén dels arbres, ja que conserven la
humitat del sòl, multipliquen els ullals, els estanys, els rius; i al cap i a
la fi, la reposició d’aigua perquè les seues evaporacions afavoreixen la
vegetació de les plantes i la salubritat de l’aire”.
Els canadencs tenen com a distintiu a la seua bandera l’auró, els valencians podríem elegir un arbre que ens representara especialment. Aquest podria ser algun que fóra típic de la producció agrària com el taronger, la garrofera o l’ametler. O també els forestals més estesos com el pi blanc o la carrasca. Tots són d’ambients mediterranis i abunden en altres llocs de la Península Ibèrica, Itàlia, França o el Nord d’Àfrica.
Per això, la nostra idea seria proposar com a emblema de la Comunitat el freixe de flor, arbre frondós i singular de la Comunitat Valenciana que forma boscos xicotets a la Font Roja, les serranies de Bunyol i Xiva. Arriba a mesurar els 8 metres d’alçària i la seua fusta s’ha utilitzat per a peces de carrosseria, estris de llaurada i articles d’esport. De la seua escorça per incisions s’ha obtingut un suc sucrat, el mannà, que és considerat apte per a diabètics.
